Romanç de na Roseta
Roman de na Roseta Lyrics

	Per Cotaina vaig passar:
	figueral a cada banda;
	hi havia pomes en randa
	i vi blanc per refrescar.
	De Cotaina vaig partir
	amb una fosca resolta;
	pes camí me varen dir:
	"Bartomeu, na Rosa és morta".
	No sé si ho feien a posta,
	o per dàrem més tristor...
	Uns me deien que era morta;
	altres, que estava millor.
	A ca seua vaig anar
	demanant na Rosa nostra;
	això va ser per resposta:
	"Na Roseta morirà".
	Mentre pujava s'escala,
	la pujava jo tot sol,
	ella es tapava la cara
	amb sa colga d'es llençol.
	"Roseta, vos faig por,
	que sa cara vos tapau?"
	-"Bartomeu, tens sa clau
	que travessa lo meu cor".
	Sa mare li diu plorant:
	-"Roseta, que estàs millor?"
	Ella diu: "Mumare, no,
	que es meu mal ja va augmentant".
	Quan s'havia de morir,
	s'enamorat hi era a prop.
	Li va regalar una flor,
	que just era un serafí.
	Quan la duien a enterrar,
	quatre joves la portaven;
	tots quatre la festejaven.
	Era cosa de plorar.
	A l'endemà, de matí,
	va sortir de casa seua
	i només va poder dir:
	"Na Roseta ja no és meua".

	Per Cotaina vaig passar:
	figueral a cada banda
	hi havia pomes en randa
	i vi blanc per refrescar.
	De Cotaina vaig partir
	amb una fosca resolta
	pes cami me varen dir:
	" Bartomeu, na Rosa e s morta".
	No se si ho feien a posta,
	o per da rem me s tristor...
	Uns me deien que era morta
	altres, que estava millor.
	A ca seua vaig anar
	demanant na Rosa nostra
	aixo va ser per resposta:
	" Na Roseta morira".
	Mentre pujava s' escala,
	la pujava jo tot sol,
	ella es tapava la cara
	amb sa colga d' es llen ol.
	" Roseta, vos faig por,
	que sa cara vos tapau?"
	" Bartomeu, tens sa clau
	que travessa lo meu cor".
	Sa mare li diu plorant:
	" Roseta, que esta s millor?"
	Ella diu: " Mumare, no,
	que es meu mal ja va augmentant".
	Quan s' havia de morir,
	s' enamorat hi era a prop.
	Li va regalar una flor,
	que just era un serafi.
	Quan la duien a enterrar,
	quatre joves la portaven
	tots quatre la festejaven.
	Era cosa de plorar.
	A l' endema, de mati,
	va sortir de casa seua
	i nome s va poder dir:
	" Na Roseta ja no e s meua".

	Per Cotaina vaig passar:
	figueral a cada banda
	hi havia pomes en randa
	i vi blanc per refrescar.
	De Cotaina vaig partir
	amb una fosca resolta
	pes camí me varen dir:
	" Bartomeu, na Rosa é s morta".
	No sé si ho feien a posta,
	o per dà rem mé s tristor...
	Uns me deien que era morta
	altres, que estava millor.
	A ca seua vaig anar
	demanant na Rosa nostra
	això va ser per resposta:
	" Na Roseta morirà".
	Mentre pujava s' escala,
	la pujava jo tot sol,
	ella es tapava la cara
	amb sa colga d' es llen ol.
	" Roseta, vos faig por,
	que sa cara vos tapau?"
	" Bartomeu, tens sa clau
	que travessa lo meu cor".
	Sa mare li diu plorant:
	" Roseta, que està s millor?"
	Ella diu: " Mumare, no,
	que es meu mal ja va augmentant".
	Quan s' havia de morir,
	s' enamorat hi era a prop.
	Li va regalar una flor,
	que just era un serafí.
	Quan la duien a enterrar,
	quatre joves la portaven
	tots quatre la festejaven.
	Era cosa de plorar.
	A l' endemà, de matí,
	va sortir de casa seua
	i nomé s va poder dir:
	" Na Roseta ja no é s meua".

YouTube Results (More on YouTube)