| Song | Desolació |
| Artist | Maria del Mar Bonet |
| Album | Raixa |
| Download | Image LRC TXT |
| Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, | |
| que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; | |
| mes branques, una a una, va rompre la tempesta, | |
| i el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí. | |
| Brots de migrades fulles coronen el bocí, | |
| obert i sens entranyes, que de la soca resta; | |
| cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, | |
| al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. | |
| I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava, | |
| i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba, | |
| i m'aida a esperar l'hora de caure, un sol conhort: | |
| cada ferida mostra la pèrdua d'una branca; | |
| sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; | |
| jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort |
| Jo so l' esqueix d' un arbre, esponero s ahir, | |
| que als segadors feia ombra a l' hora de la sesta | |
| mes branques, una a una, va rompre la tempesta, | |
| i el llamp, fins a la terra, ma soca migparti. | |
| Brots de migrades fulles coronen el boci, | |
| obert i sens entranyes, que de la soca resta | |
| cremar he vist ma llenya com fumerol de festa, | |
| al cel he vist anarse' n la millor part de mi. | |
| I l' amargor de viure xucla ma arrel esclava, | |
| i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba, | |
| i m' aida a esperar l' hora de caure, un sol conhort: | |
| cada ferida mostra la pe rdua d' una branca | |
| sens mi, res parlaria de la meitat que em manca | |
| jo visc sols per a pla nyer lo que de mi s'e s mort |
| Jo só l' esqueix d' un arbre, esponeró s ahir, | |
| que als segadors feia ombra a l' hora de la sesta | |
| mes branques, una a una, va rompre la tempesta, | |
| i el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí. | |
| Brots de migrades fulles coronen el bocí, | |
| obert i sens entranyes, que de la soca resta | |
| cremar he vist ma llenya com fumerol de festa, | |
| al cel he vist anarse' n la millor part de mi. | |
| I l' amargor de viure xucla ma arrel esclava, | |
| i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba, | |
| i m' aida a esperar l' hora de caure, un sol conhort: | |
| cada ferida mostra la pè rdua d' una branca | |
| sens mi, res parlaria de la meitat que em manca | |
| jo visc sols per a plà nyer lo que de mi s'é s mort |