| Song | Les Veus de Raixa |
| Artist | Maria del Mar Bonet |
| Album | Raixa |
| Download | Image LRC TXT |
| Sostre del cel, enramat de pins, | |
| petita vall estimada, | |
| jardí del vent, de misteri que amagava camins d'aigua. | |
| Primavera somiada, | |
| estiu embruixat, | |
| tardor enyorada, | |
| hivern despullat. | |
| Però fuig el perfum de la copa més alta. | |
| El pas del temps s'endú el sentiment. Fins i tot | |
| els pensaments que dormen dins l'aigua de la bassa. | |
| Casa dels déus, sauri d'aigua, | |
| nom de gasela daurada, | |
| passes obscures que menaven la llei que dormi a la clastra. | |
| Ai, del vertigen de la mort que no espera! | |
| T'encercla a poc a poc la mà i l'espasa. | |
| Fonda, ben fonda serà la ferida, ofegant per a | |
| sempre l'esperit de Raixa i | |
| les veus, les veus, les veus de Raixa |
| Sostre del cel, enramat de pins, | |
| petita vall estimada, | |
| jardi del vent, de misteri que amagava camins d' aigua. | |
| Primavera somiada, | |
| estiu embruixat, | |
| tardor enyorada, | |
| hivern despullat. | |
| Pero fuig el perfum de la copa me s alta. | |
| El pas del temps s' endu el sentiment. Fins i tot | |
| els pensaments que dormen dins l' aigua de la bassa. | |
| Casa dels de us, sauri d' aigua, | |
| nom de gasela daurada, | |
| passes obscures que menaven la llei que dormi a la clastra. | |
| Ai, del vertigen de la mort que no espera! | |
| T' encercla a poc a poc la ma i l' espasa. | |
| Fonda, ben fonda sera la ferida, ofegant per a | |
| sempre l' esperit de Raixa i | |
| les veus, les veus, les veus de Raixa |
| Sostre del cel, enramat de pins, | |
| petita vall estimada, | |
| jardí del vent, de misteri que amagava camins d' aigua. | |
| Primavera somiada, | |
| estiu embruixat, | |
| tardor enyorada, | |
| hivern despullat. | |
| Però fuig el perfum de la copa mé s alta. | |
| El pas del temps s' endú el sentiment. Fins i tot | |
| els pensaments que dormen dins l' aigua de la bassa. | |
| Casa dels dé us, sauri d' aigua, | |
| nom de gasela daurada, | |
| passes obscures que menaven la llei que dormi a la clastra. | |
| Ai, del vertigen de la mort que no espera! | |
| T' encercla a poc a poc la mà i l' espasa. | |
| Fonda, ben fonda serà la ferida, ofegant per a | |
| sempre l' esperit de Raixa i | |
| les veus, les veus, les veus de Raixa |