Dormint la nit no és fosca.
Els ulls no s’obren, estan tancats, somiant,
mirant el món particular.
La nit no és fosca.
Dormint sento que els llençols assequen la suor.
I vénen monstres arreu del món.
S’amaguen sota el llit i diuen:
“Niña, no pasa nada. Estás desorientada”.
Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis
Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis
Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis...
Dormint la nit no és fosca.
Dormint sento que les pors m’omplen de petons.
I vénen monstres arreu del món.
S’amaguen sota el llit i diuen:
“Niña, no hagas nada. Estás desubicada”.
Somiava que mai no somiava,
que no li calia un món virtual.
Somiava que el somni canviava
prenent-se pastilles per levitar.
Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis
Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis
Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis
Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis
Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis
Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis...
I parlava tant que no tenia res més a dir.
Ai, i que t’estimin així, com és.
I que al matí puguis tenir la pell radiant.
Parlava tranquila, calmada, infinita.
Somiava serena, pausada.
Dormint.